13 d'agost del 2017

Avui he somiat alguna cosa que recordaré tota la vida, li deia a la seva mare mentre feinejava per a la cuina. -Ah, si i què has somniat? -Que tenia moltes idees I em posava a escriure un llibre el qual era líder en ventes. -Ja… però ja saps que això només és un somni i no es cumplirá, que només uns quants poden viure de l’escriptura… Ja està, ja comencem amb el discurs de sempre, i així, dia rere dia, els somnis es van trencant i acaben sent bocins que anem trobant per al terra. Quan som nens, somiem que volem, que escrivim, que inventem, que arribem a l’espai i que res no ens fa por i a mesura que anem creixent, ens anem tallant les ales.