divendres, 26 de maig del 2017
Per als meus avis
Estimats avis:
Sabeu què? Us trobo molt a faltar, molt sovint recordo les vegades que venia a casa vostra, tu iaia, sempre estaves fent coses per a casa, però em venies i em donaves una abraçada, avi, tu estaves assegut a la teva butaca i venia i et feia dos petons, sempre jugava amb els cotxes o veia els dibuixos amb vosaltres, em donàveu un ou kínder i jo era feliç amb vosaltres.
Molts dies, pensó que m’agradaria seguir compartint temps amb vosaltres, xerrar hores i hores, que em poguéssiu explicar coses de la vostra infantesa i joventut i jo explicar-vos tot el que em passa…
El mes de maig i juny son mesos tristos, son els mesos en què vau marxar, no em vaig poder despedir de vosaltres, la meva curta edat, 9 anys que tenia i un hospital en el que estàveu, m’ho van impedir.
Només dir-vos que us trobo molt a faltar, que m’agradaria poder compartir temps amb vosaltres i sobretot que us estimo molt i que guardo a dins del meu cor tots els moments que vam passar junts.
Amb molt d’afecte i amor.
La vostra néta.
Marta
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
15 d'octubre de 2025
He pensat tantes coses i tantes etapes envers la discapacitat, que si em passen pel cap totes juntes, i he de reviure totes les etapes, segu...
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al...
-
Crec que tenir super poders està sobrevalorat. Quan ets petit/a penses, si pogués volar, si pogués ser invisible, si pogués traspassar les p...
-
2024, t'acabes... Aquest any hi ha hagut dies en què m'hagués agradat que t'acabessis en un instant; i en canvi, d'altres,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada