Potser he canviat... Potser ja no sóc la mateixa que abans... Potser és que em ser agafar les coses diferent o que ja no m'afecten com abans. No sé si segueixo sent aquella nena innocent que quan tenia tres anys, que li poden vendre un gat de color blau. Només ser que alguna cosa n'he pogut conservar, que en guardo algun bon record d'aquella edat. També he après que endarrere no puc tornar i que molts dies m'agradaria solucionar els meus problemes a cops de pals, que a la Riera els hi funciona i estic temptada a provar. La cosa és que tinc sentiments i que hi ha alguna cosa que em fa frenar. Potser penseu que tot això és un discurs vulgar o que les paraules se les emporta el vent i demà ja no hi seran, però espero que algú sàpiga llegir això posant-se en la meva pell i sabent la meva realitat. No és per donar pena a ningú, només una dosis de sinceritat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al... -
Parem el tren i baixem? I a on vols anar? Vull anar amb avió, per volar més ràpid, per anar més lluny i per a poder està a tot arreu. Però ...
-
En aquest país, vam viure 36 anys de dictadura en els que no vam poder decidir res; i els nostres predecessors ens van prometre que mai més ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada