Potser he canviat... Potser ja no sóc la mateixa que abans... Potser és que em ser agafar les coses diferent o que ja no m'afecten com abans. No sé si segueixo sent aquella nena innocent que quan tenia tres anys, que li poden vendre un gat de color blau. Només ser que alguna cosa n'he pogut conservar, que en guardo algun bon record d'aquella edat. També he après que endarrere no puc tornar i que molts dies m'agradaria solucionar els meus problemes a cops de pals, que a la Riera els hi funciona i estic temptada a provar. La cosa és que tinc sentiments i que hi ha alguna cosa que em fa frenar. Potser penseu que tot això és un discurs vulgar o que les paraules se les emporta el vent i demà ja no hi seran, però espero que algú sàpiga llegir això posant-se en la meva pell i sabent la meva realitat. No és per donar pena a ningú, només una dosis de sinceritat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d... -
Últimament, tothom es creu amb el dret de dir que és pel teu bé. I així funciona la merda societat en la que vivim. Per culpa de és pel teu ...
-
Magia, sabeu que? Se que no em creureu pero fa uns dies que he descobert que puc fer magia i el millor de tot es que no haig d'utilitzar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada