dimarts, 17 de novembre del 2015

17 de novembre

Sempre veiem les mateixes pedres, però tenen una força magnètica que ens atrauen, sempre ensopeguem amb elles, una i una altre vegada. I no som capacos de reaccionar. Ens quedem quiets, inmòbils, com si algú ens hagués de venir a rescatar.
Però aquest algú no arriba... I amb el temps he entès que no arribarà MAI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

15 d'octubre de 2025

He pensat tantes coses i tantes etapes envers la discapacitat, que si em passen pel cap totes juntes, i he de reviure totes les etapes, segu...