Sempre veiem les mateixes pedres, però tenen una força magnètica que ens atrauen, sempre ensopeguem amb elles, una i una altre vegada. I no som capacos de reaccionar. Ens quedem quiets, inmòbils, com si algú ens hagués de venir a rescatar.
Però aquest algú no arriba... I amb el temps he entès que no arribarà MAI
dimarts, 17 de novembre del 2015
17 de novembre
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Recursos Humans
Els recursos humans, ja no són humans. Han passat a ser inhumans. I us preguntareu, si els segueixen encapçalant persones, per què són inhum...
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d...
-
Últimament, tothom es creu amb el dret de dir que és pel teu bé. I així funciona la merda societat en la que vivim. Per culpa de és pel teu ...
-
Magia, sabeu que? Se que no em creureu pero fa uns dies que he descobert que puc fer magia i el millor de tot es que no haig d'utilitzar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada