Sempre veiem les mateixes pedres, però tenen una força magnètica que ens atrauen, sempre ensopeguem amb elles, una i una altre vegada. I no som capacos de reaccionar. Ens quedem quiets, inmòbils, com si algú ens hagués de venir a rescatar.
Però aquest algú no arriba... I amb el temps he entès que no arribarà MAI
dimarts, 17 de novembre del 2015
17 de novembre
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al... -
Parem el tren i baixem? I a on vols anar? Vull anar amb avió, per volar més ràpid, per anar més lluny i per a poder està a tot arreu. Però ...
-
En aquest país, vam viure 36 anys de dictadura en els que no vam poder decidir res; i els nostres predecessors ens van prometre que mai més ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada