Sempre veiem les mateixes pedres, però tenen una força magnètica que ens atrauen, sempre ensopeguem amb elles, una i una altre vegada. I no som capacos de reaccionar. Ens quedem quiets, inmòbils, com si algú ens hagués de venir a rescatar.
Però aquest algú no arriba... I amb el temps he entès que no arribarà MAI
dimarts, 17 de novembre del 2015
17 de novembre
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al... -
El teu somriure enlluerna el món, no el deixis perdre, el teu somriure és potent com l'or, no deixis que ningú te'l trenqui, perqu...
-
Et passes la vida pensant que les persones que t'envolten, són els teus herois, que quan estiguis bé, voldran compartir la vida amb tu i...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada