dilluns, 9 de març del 2015

9 de març

Amb les butxaques foradades i les mans plens de glaç, segueixo les teves petjades i miro al meu voltant. Sembla que tot és tendre i que res no ha canviat, seguim sent la mateixa canalla que jugàvem al parc. Però encara és hivern, i el fred no ha arribat, no hem pogut veure la neu ni un cim nevat.
a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Xarxes socials

Últimament, em miro les xarxes socials i penso:  1. Realment són importants les publicacions que fa la gent? 2.   Necessito saber la informa...

  • una paraula, una frase i un text
    Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d...
  • 25 de gener del 2016
    Les persones humanes som tant estranyes... un dia ens agrada una cosa, el dia següent ens agrada tot el contrari, un dia estàs sol, l'a...
  • 18 de febrer del 2016
    Hola món: Sóc jo, no se si te'n recordes de mi... D'aquí a uns dies em faig gran, bé suposo que això no hi té res a veure. Agraïri...