dilluns, 9 de març del 2015
9 de març
Amb les butxaques foradades i les mans plens de glaç, segueixo les teves petjades i miro al meu voltant.
Sembla que tot és tendre i que res no ha canviat, seguim sent la mateixa canalla que jugàvem al parc.
Però encara és hivern, i el fred no ha arribat, no hem pogut veure la neu ni un cim nevat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d... -
Últimament, tothom es creu amb el dret de dir que és pel teu bé. I així funciona la merda societat en la que vivim. Per culpa de és pel teu ...
-
Magia, sabeu que? Se que no em creureu pero fa uns dies que he descobert que puc fer magia i el millor de tot es que no haig d'utilitzar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada