dilluns, 9 de març del 2015
9 de març
Amb les butxaques foradades i les mans plens de glaç, segueixo les teves petjades i miro al meu voltant.
Sembla que tot és tendre i que res no ha canviat, seguim sent la mateixa canalla que jugàvem al parc.
Però encara és hivern, i el fred no ha arribat, no hem pogut veure la neu ni un cim nevat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al... -
Crec que tenir super poders està sobrevalorat. Quan ets petit/a penses, si pogués volar, si pogués ser invisible, si pogués traspassar les p...
-
2024, t'acabes... Aquest any hi ha hagut dies en què m'hagués agradat que t'acabessis en un instant; i en canvi, d'altres,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada