dilluns, 9 de març del 2015

9 de març

Amb les butxaques foradades i les mans plens de glaç, segueixo les teves petjades i miro al meu voltant. Sembla que tot és tendre i que res no ha canviat, seguim sent la mateixa canalla que jugàvem al parc. Però encara és hivern, i el fred no ha arribat, no hem pogut veure la neu ni un cim nevat.
a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Reflexió: 18 de juliol de 2025

Al final, el món no es basa en si la gent et cau malament o no; es basa en la gent que té empatia i altres valors humans, que intenta entend...

  • Una pilota de futbol
    Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al...
  • Límit
    Parem el tren i baixem? I a on vols anar? Vull anar amb avió, per volar més ràpid, per anar més lluny i per a poder està a tot arreu. Però ...
  • 27 de novembre
    En aquest país, vam viure 36 anys de dictadura en els que no vam poder decidir res; i els nostres predecessors ens van prometre que mai més ...