dijous, 12 de febrer del 2015
12 de febrer
La vida és un joc, un joc en què a vegades es guanya i altres es perd, el més important és saber perdre perquè a guanyar i a disfrutar sempre hi ets a temps, però jo fa massa dies que me la miro com una competició, perquè vull guanyar i si potser, guanyar-ho tot, ser la primera i ser bona en tot. Però si toco de peus a terra, sé que això no és real, però la competència segueix al meu costat. Potser he de tornar a recuperar aquells valors que m'han ajudat a créixer i a ser la persona que sóc, potser això és el més intel·ligent...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Reflexió: 18 de juliol de 2025
Al final, el món no es basa en si la gent et cau malament o no; es basa en la gent que té empatia i altres valors humans, que intenta entend...
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al...
-
Parem el tren i baixem? I a on vols anar? Vull anar amb avió, per volar més ràpid, per anar més lluny i per a poder està a tot arreu. Però ...
-
En aquest país, vam viure 36 anys de dictadura en els que no vam poder decidir res; i els nostres predecessors ens van prometre que mai més ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada