dimecres, 12 de novembre del 2014

Una nova història

Hi havia una vegada, una dona que vivía entre mig de les pedres i l'aigua. Tenia quatre arrugues al nas prou ben dissimulades i uns cabells molt llargs i brillants. Desconeixia el que era el soroll, els cotxes i l'estres. Ella només estava envoltada de la natura, aquella natura que la feia viure i tirar endavant, que no la feia pensar en tot el que havia deixat enrere, amics, familia i feina. Simplement, volia començar de zero, lluny del món, lluny de qualsevol cosa que li pogués fer mal, volia apartar-se dels sentiments, tancar-se en si mateixa i no sentir res. Però realment ho aconseguiria? Els records del passat no tornarien a incidir en el seu present?
a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Recursos Humans

Els recursos humans, ja no són humans. Han passat a ser inhumans. I us preguntareu, si els segueixen encapçalant persones, per què són inhum...

  • una paraula, una frase i un text
    Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d...
  • Pel teu bé
    Últimament, tothom es creu amb el dret de dir que és pel teu bé. I així funciona la merda societat en la que vivim. Per culpa de és pel teu ...
  • (sense títol)
    Magia, sabeu que? Se que no em creureu pero fa uns dies que he descobert que puc fer magia i el millor de tot es que no haig d'utilitzar...