dimecres, 12 de novembre del 2014
Una nova història
Hi havia una vegada, una dona que vivía entre mig de les pedres i l'aigua. Tenia quatre arrugues al nas prou ben dissimulades i uns cabells molt llargs i brillants. Desconeixia el que era el soroll, els cotxes i l'estres. Ella només estava envoltada de la natura, aquella natura que la feia viure i tirar endavant, que no la feia pensar en tot el que havia deixat enrere, amics, familia i feina. Simplement, volia començar de zero, lluny del món, lluny de qualsevol cosa que li pogués fer mal, volia apartar-se dels sentiments, tancar-se en si mateixa i no sentir res. Però realment ho aconseguiria? Els records del passat no tornarien a incidir en el seu present?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Reflexió: 18 de juliol de 2025
Al final, el món no es basa en si la gent et cau malament o no; es basa en la gent que té empatia i altres valors humans, que intenta entend...
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al...
-
Parem el tren i baixem? I a on vols anar? Vull anar amb avió, per volar més ràpid, per anar més lluny i per a poder està a tot arreu. Però ...
-
En aquest país, vam viure 36 anys de dictadura en els que no vam poder decidir res; i els nostres predecessors ens van prometre que mai més ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada