dimecres, 12 de novembre del 2014
Una nova història
Hi havia una vegada, una dona que vivía entre mig de les pedres i l'aigua. Tenia quatre arrugues al nas prou ben dissimulades i uns cabells molt llargs i brillants. Desconeixia el que era el soroll, els cotxes i l'estres. Ella només estava envoltada de la natura, aquella natura que la feia viure i tirar endavant, que no la feia pensar en tot el que havia deixat enrere, amics, familia i feina. Simplement, volia començar de zero, lluny del món, lluny de qualsevol cosa que li pogués fer mal, volia apartar-se dels sentiments, tancar-se en si mateixa i no sentir res. Però realment ho aconseguiria? Els records del passat no tornarien a incidir en el seu present?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Xarxes socials
Últimament, em miro les xarxes socials i penso: 1. Realment són importants les publicacions que fa la gent? 2. Necessito saber la informa...
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d...
-
Les persones humanes som tant estranyes... un dia ens agrada una cosa, el dia següent ens agrada tot el contrari, un dia estàs sol, l'a...
-
Hola món: Sóc jo, no se si te'n recordes de mi... D'aquí a uns dies em faig gran, bé suposo que això no hi té res a veure. Agraïri...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada