dimecres, 12 de novembre del 2014
Una nova història
Hi havia una vegada, una dona que vivía entre mig de les pedres i l'aigua. Tenia quatre arrugues al nas prou ben dissimulades i uns cabells molt llargs i brillants. Desconeixia el que era el soroll, els cotxes i l'estres. Ella només estava envoltada de la natura, aquella natura que la feia viure i tirar endavant, que no la feia pensar en tot el que havia deixat enrere, amics, familia i feina. Simplement, volia començar de zero, lluny del món, lluny de qualsevol cosa que li pogués fer mal, volia apartar-se dels sentiments, tancar-se en si mateixa i no sentir res. Però realment ho aconseguiria? Els records del passat no tornarien a incidir en el seu present?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
15 d'octubre de 2025
He pensat tantes coses i tantes etapes envers la discapacitat, que si em passen pel cap totes juntes, i he de reviure totes les etapes, segu...
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al...
-
Crec que tenir super poders està sobrevalorat. Quan ets petit/a penses, si pogués volar, si pogués ser invisible, si pogués traspassar les p...
-
2024, t'acabes... Aquest any hi ha hagut dies en què m'hagués agradat que t'acabessis en un instant; i en canvi, d'altres,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada