diumenge, 2 de novembre del 2014
Canvis
Fes quatre passes endavant, ara dues passes enrere. Queda't quieta. Què se sent? Estàs sola, enmig de la quietud del bosc, un mussol que apareix i unes fulles d'arbres que es mouen. I penses, què faig aquí? Jo vull ser a la platja, banyant-me i saltant onades i que els meus peus puguin trepitjar la sorra.
Ha canviat, alguna cosa ha canviat, el paisatge no és el mateix i nosaltres ja no som com abans, volem acabar sentiments però els acabem amagant. Ens estem mirant als ulls i sembla que volem fugir, estem davant per davant i ja no sabem el que ens hem de dir.
Una abraçada ha d'arribar per a poder gaudir de la felicitat però no estem preparats per contiunar el camí sense anar acompanyats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Reflexió: 18 de juliol de 2025
Al final, el món no es basa en si la gent et cau malament o no; es basa en la gent que té empatia i altres valors humans, que intenta entend...
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al...
-
Parem el tren i baixem? I a on vols anar? Vull anar amb avió, per volar més ràpid, per anar més lluny i per a poder està a tot arreu. Però ...
-
En aquest país, vam viure 36 anys de dictadura en els que no vam poder decidir res; i els nostres predecessors ens van prometre que mai més ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada