diumenge, 2 de novembre del 2014
Canvis
Fes quatre passes endavant, ara dues passes enrere. Queda't quieta. Què se sent? Estàs sola, enmig de la quietud del bosc, un mussol que apareix i unes fulles d'arbres que es mouen. I penses, què faig aquí? Jo vull ser a la platja, banyant-me i saltant onades i que els meus peus puguin trepitjar la sorra.
Ha canviat, alguna cosa ha canviat, el paisatge no és el mateix i nosaltres ja no som com abans, volem acabar sentiments però els acabem amagant. Ens estem mirant als ulls i sembla que volem fugir, estem davant per davant i ja no sabem el que ens hem de dir.
Una abraçada ha d'arribar per a poder gaudir de la felicitat però no estem preparats per contiunar el camí sense anar acompanyats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Recursos Humans
Els recursos humans, ja no són humans. Han passat a ser inhumans. I us preguntareu, si els segueixen encapçalant persones, per què són inhum...
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d...
-
Últimament, tothom es creu amb el dret de dir que és pel teu bé. I així funciona la merda societat en la que vivim. Per culpa de és pel teu ...
-
Magia, sabeu que? Se que no em creureu pero fa uns dies que he descobert que puc fer magia i el millor de tot es que no haig d'utilitzar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada