A vegades escriuria, escriuria fins que els dits em féssin figa i ja no trobés les tecles del teclat, fins que em sagnéssin les puntes dels dits i ja no pogués més. A vegades, escriuria fins al final...
M'assalten les idees... El fred, la calor, el vent, la pluja, el temps, els sentiments... Qualsevol d'aquestes idees seria bona per a fer un escrit. Però realment perquè escrivim??? Per què ens agrada? Per què ho necessitem? Per què algú ens obliga? Per a ordenar les idees? Per a ordenar la nostra vida?
No ho sé, encara no hi trobat la resposta, però fa molts dies que em faig aquesta pregunta...
Espero trobar-hi una resposta, o alguna cosa que m'inspiri a escriure un text amb cara i ulls, perquè aquest text té molta cara, però pocs ulls...
dissabte, 6 d’abril del 2019
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
15 d'octubre de 2025
He pensat tantes coses i tantes etapes envers la discapacitat, que si em passen pel cap totes juntes, i he de reviure totes les etapes, segu...
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al...
-
Crec que tenir super poders està sobrevalorat. Quan ets petit/a penses, si pogués volar, si pogués ser invisible, si pogués traspassar les p...
-
2024, t'acabes... Aquest any hi ha hagut dies en què m'hagués agradat que t'acabessis en un instant; i en canvi, d'altres,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada