A veure... Com anava, que ja no me'n recordo...
Si, home, la frase que vas dir aquell dia...
La vida és el somni que tots volem viure... No, no, això és massa cursi...
La vida és el somni que tots volem tenir... No, massa filosòfic...
La vida és viure sense esperar res a canvi, és respirar sense pensar quin aire aspiraràs després, és pensar en ara i no en el que vindrà, és viure canvis constants i saber-te adaptar.
La vida és allò que agafes i mai vols deixar anar.
La vida és allò bonic que construïm entre tots.
Ostres, Marta, que profunda que estàs...
És que últimament m'he adonat que puc descriure que és la vida, malgrat que no sempre és tant bonica com tots voldríem.
M'ha encantat!!! Gràcies Marta per seguir escrivint i ajudar-nos a obrir els ulls davant la vida!!!
ResponElimina