A vegades, la teva pròpia família de sang, s'acaben convertint en uns estranys per a tu. Són persones amb qui convius cada dia, però sembla com si sigueu dos desconeguts, amb una única cosa en comú, viure sota el mateix sostre. Em pregunto si a ells també els hi deu passar el mateix, o si per un moment s'han parat a pensar en si em coneixen o no...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al... -
Parem el tren i baixem? I a on vols anar? Vull anar amb avió, per volar més ràpid, per anar més lluny i per a poder està a tot arreu. Però ...
-
En aquest país, vam viure 36 anys de dictadura en els que no vam poder decidir res; i els nostres predecessors ens van prometre que mai més ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada