Vivim en un país on el metro fa vaga cada dos per tres, on la gent té la paciència d'esperar-se 23 minuts a l'andana, de pujar al comboy i anar apretats com sardines, condicions inhumanes, però abans haver pagat i validat el seu bitllet. Així va el nostre país. A veure qui l'arregla, espero que Rajoy no...
dimecres, 22 de juny del 2016
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
15 d'octubre de 2025
He pensat tantes coses i tantes etapes envers la discapacitat, que si em passen pel cap totes juntes, i he de reviure totes les etapes, segu...
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al...
-
El teu somriure enlluerna el món, no el deixis perdre, el teu somriure és potent com l'or, no deixis que ningú te'l trenqui, perqu...
-
Et passes la vida pensant que les persones que t'envolten, són els teus herois, que quan estiguis bé, voldran compartir la vida amb tu i...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada