Vivim en un país on el metro fa vaga cada dos per tres, on la gent té la paciència d'esperar-se 23 minuts a l'andana, de pujar al comboy i anar apretats com sardines, condicions inhumanes, però abans haver pagat i validat el seu bitllet. Així va el nostre país. A veure qui l'arregla, espero que Rajoy no...
dimecres, 22 de juny del 2016
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Reflexió: 18 de juliol de 2025
Al final, el món no es basa en si la gent et cau malament o no; es basa en la gent que té empatia i altres valors humans, que intenta entend...
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al...
-
Parem el tren i baixem? I a on vols anar? Vull anar amb avió, per volar més ràpid, per anar més lluny i per a poder està a tot arreu. Però ...
-
En aquest país, vam viure 36 anys de dictadura en els que no vam poder decidir res; i els nostres predecessors ens van prometre que mai més ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada