He perdut una guerra, que ni tant sols tenia guanyada, anava amb una espasa de cartró i els rivals amb una daga. Les guerres deixen ferides però cicatritzen ràpid. Després d'un rebombori tot torna a la normalitat i ningú se'n recorda.
Potser hauria de venir algun advocat a posar-hi ordre, a saber a qui ha de defensar i perquè l'honora.
Guerres, batalles, armes... Ja no sou les meves aliades, he pensat que potser fent servir les paraules, la vida serà més fàcil.
I no em rendeixo, segueixo estant preparada per enfrontar la pròxima batalla.
diumenge, 27 de març del 2016
27 de març
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
15 d'octubre de 2025
He pensat tantes coses i tantes etapes envers la discapacitat, que si em passen pel cap totes juntes, i he de reviure totes les etapes, segu...
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al...
-
Crec que tenir super poders està sobrevalorat. Quan ets petit/a penses, si pogués volar, si pogués ser invisible, si pogués traspassar les p...
-
2024, t'acabes... Aquest any hi ha hagut dies en què m'hagués agradat que t'acabessis en un instant; i en canvi, d'altres,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada