He perdut una guerra, que ni tant sols tenia guanyada, anava amb una espasa de cartró i els rivals amb una daga. Les guerres deixen ferides però cicatritzen ràpid. Després d'un rebombori tot torna a la normalitat i ningú se'n recorda.
Potser hauria de venir algun advocat a posar-hi ordre, a saber a qui ha de defensar i perquè l'honora.
Guerres, batalles, armes... Ja no sou les meves aliades, he pensat que potser fent servir les paraules, la vida serà més fàcil.
I no em rendeixo, segueixo estant preparada per enfrontar la pròxima batalla.
diumenge, 27 de març del 2016
27 de març
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Records
Persona 1: Què busques? Persona 2: Algun record amagat dins d'una caixa. Persona 1: Saps que els records es guarden al cor i no a una ca...
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al...
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d...
-
Petits/Grans Si ens ho mirem bé quan som petits ens mirem el món embaladits perquè no coneixem res i cada dia és un nou descobrimen...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada