He perdut una guerra, que ni tant sols tenia guanyada, anava amb una espasa de cartró i els rivals amb una daga. Les guerres deixen ferides però cicatritzen ràpid. Després d'un rebombori tot torna a la normalitat i ningú se'n recorda.
Potser hauria de venir algun advocat a posar-hi ordre, a saber a qui ha de defensar i perquè l'honora.
Guerres, batalles, armes... Ja no sou les meves aliades, he pensat que potser fent servir les paraules, la vida serà més fàcil.
I no em rendeixo, segueixo estant preparada per enfrontar la pròxima batalla.
diumenge, 27 de març del 2016
27 de març
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al... -
Parem el tren i baixem? I a on vols anar? Vull anar amb avió, per volar més ràpid, per anar més lluny i per a poder està a tot arreu. Però ...
-
En aquest país, vam viure 36 anys de dictadura en els que no vam poder decidir res; i els nostres predecessors ens van prometre que mai més ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada