He perdut una guerra, que ni tant sols tenia guanyada, anava amb una espasa de cartró i els rivals amb una daga. Les guerres deixen ferides però cicatritzen ràpid. Després d'un rebombori tot torna a la normalitat i ningú se'n recorda.
Potser hauria de venir algun advocat a posar-hi ordre, a saber a qui ha de defensar i perquè l'honora.
Guerres, batalles, armes... Ja no sou les meves aliades, he pensat que potser fent servir les paraules, la vida serà més fàcil.
I no em rendeixo, segueixo estant preparada per enfrontar la pròxima batalla.
diumenge, 27 de març del 2016
27 de març
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d... -
Les persones humanes som tant estranyes... un dia ens agrada una cosa, el dia següent ens agrada tot el contrari, un dia estàs sol, l'a...
-
Hola món: Sóc jo, no se si te'n recordes de mi... D'aquí a uns dies em faig gran, bé suposo que això no hi té res a veure. Agraïri...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada