Se que no em regalaràs un cotxe teledirigit, un mòbil o un viatge a Andorra. Sé que no em donaràs amor, perquè he après a viure buscant-m'ho tot jo i intento conviure acceptant-me tal i com sóc, perquè ja em se defensar tota sola i treure'm les castanyes del foc i de moment visc el meu dia a dia davant del món. Només falten dos dies per fer-me gran, ja hi pot haver dies internacional de tot, que jo només se que celebro el millor de tots. El 23 de febrer és el dia d'or.
diumenge, 21 de febrer del 2016
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Reflexió: 18 de juliol de 2025
Al final, el món no es basa en si la gent et cau malament o no; es basa en la gent que té empatia i altres valors humans, que intenta entend...
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al...
-
Parem el tren i baixem? I a on vols anar? Vull anar amb avió, per volar més ràpid, per anar més lluny i per a poder està a tot arreu. Però ...
-
En aquest país, vam viure 36 anys de dictadura en els que no vam poder decidir res; i els nostres predecessors ens van prometre que mai més ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada