I arriba aquell instant, en què la teva mirada es queda perduda entremig de l'horitzó, aquell moment en què penses que el temps s'ha aturat de debò, que tu controles el teu món, que tu ets capaç de dominar tot això. Però mentre camines, topes amb la realitat, una realitat, que a vegades es comporta... D'una manera poc important. Però que et pot arribar a frenar el teu desig més gran. A més a més, el temps no s'atura i va difuminant-se entre núvols i plujes d'estels...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al... -
Crec que tenir super poders està sobrevalorat. Quan ets petit/a penses, si pogués volar, si pogués ser invisible, si pogués traspassar les p...
-
2024, t'acabes... Aquest any hi ha hagut dies en què m'hagués agradat que t'acabessis en un instant; i en canvi, d'altres,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada