dijous, 28 de gener del 2016

28 de gener del 2016

I arriba aquell instant, en què la teva mirada es queda perduda entremig de l'horitzó, aquell moment en què penses que el temps s'ha aturat de debò, que tu controles el teu món, que tu ets capaç de dominar tot això. Però mentre camines, topes amb la realitat, una realitat, que a vegades es comporta... D'una manera poc important. Però que et pot arribar a frenar el teu desig més gran. A més a més, el temps no s'atura i va difuminant-se entre núvols i plujes d'estels...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Reflexió: 18 de juliol de 2025

Al final, el món no es basa en si la gent et cau malament o no; es basa en la gent que té empatia i altres valors humans, que intenta entend...