I arriba aquell instant, en què la teva mirada es queda perduda entremig de l'horitzó, aquell moment en què penses que el temps s'ha aturat de debò, que tu controles el teu món, que tu ets capaç de dominar tot això. Però mentre camines, topes amb la realitat, una realitat, que a vegades es comporta... D'una manera poc important. Però que et pot arribar a frenar el teu desig més gran. A més a més, el temps no s'atura i va difuminant-se entre núvols i plujes d'estels...
dijous, 28 de gener del 2016
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
15 d'octubre de 2025
He pensat tantes coses i tantes etapes envers la discapacitat, que si em passen pel cap totes juntes, i he de reviure totes les etapes, segu...
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al...
-
El teu somriure enlluerna el món, no el deixis perdre, el teu somriure és potent com l'or, no deixis que ningú te'l trenqui, perqu...
-
Et passes la vida pensant que les persones que t'envolten, són els teus herois, que quan estiguis bé, voldran compartir la vida amb tu i...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada