I arriba aquell instant, en què la teva mirada es queda perduda entremig de l'horitzó, aquell moment en què penses que el temps s'ha aturat de debò, que tu controles el teu món, que tu ets capaç de dominar tot això. Però mentre camines, topes amb la realitat, una realitat, que a vegades es comporta... D'una manera poc important. Però que et pot arribar a frenar el teu desig més gran. A més a més, el temps no s'atura i va difuminant-se entre núvols i plujes d'estels...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d... -
Últimament, tothom es creu amb el dret de dir que és pel teu bé. I així funciona la merda societat en la que vivim. Per culpa de és pel teu ...
-
Magia, sabeu que? Se que no em creureu pero fa uns dies que he descobert que puc fer magia i el millor de tot es que no haig d'utilitzar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada