No sé per quina raó, per una d'absurda, o per una molt concreta. Però, iaia, jo vull que tornis. Ja sé que no potser, que els àngels del cel et cuiden i tu cuides a l'avi allà on sigueu. Però m'agradaria tant abraçar-te i poder compartir amb tu tot el que passa en aquest moment. Que poguéssim menjar un ou kinder juntes o veure la televisió, o estar a la terrassa... Qualsevol cosa. Iaia, siguis on siguis, t'envio una forta abraçada i un petó. Tant de bo poguéssis tornar. T'estimo molt
diumenge, 11 d’octubre del 2015
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Reflexió: 18 de juliol de 2025
Al final, el món no es basa en si la gent et cau malament o no; es basa en la gent que té empatia i altres valors humans, que intenta entend...
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al...
-
Parem el tren i baixem? I a on vols anar? Vull anar amb avió, per volar més ràpid, per anar més lluny i per a poder està a tot arreu. Però ...
-
En aquest país, vam viure 36 anys de dictadura en els que no vam poder decidir res; i els nostres predecessors ens van prometre que mai més ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada