diumenge, 11 d’octubre del 2015

11 d'octubre

No sé per quina raó, per una d'absurda, o per una molt concreta. Però, iaia, jo vull que tornis. Ja sé que no potser, que els àngels del cel et cuiden i tu cuides a l'avi allà on sigueu. Però m'agradaria tant abraçar-te i poder compartir amb tu tot el que passa en aquest moment. Que poguéssim menjar un ou kinder juntes o veure la televisió, o estar a la terrassa... Qualsevol cosa. Iaia, siguis on siguis, t'envio una forta abraçada i un petó. Tant de bo poguéssis tornar. T'estimo molt

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

15 d'octubre de 2025

He pensat tantes coses i tantes etapes envers la discapacitat, que si em passen pel cap totes juntes, i he de reviure totes les etapes, segu...