No sé per quina raó, per una d'absurda, o per una molt concreta. Però, iaia, jo vull que tornis. Ja sé que no potser, que els àngels del cel et cuiden i tu cuides a l'avi allà on sigueu. Però m'agradaria tant abraçar-te i poder compartir amb tu tot el que passa en aquest moment. Que poguéssim menjar un ou kinder juntes o veure la televisió, o estar a la terrassa... Qualsevol cosa. Iaia, siguis on siguis, t'envio una forta abraçada i un petó. Tant de bo poguéssis tornar. T'estimo molt
diumenge, 11 d’octubre del 2015
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Xarxes socials
Últimament, em miro les xarxes socials i penso: 1. Realment són importants les publicacions que fa la gent? 2. Necessito saber la informa...
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d...
-
Les persones humanes som tant estranyes... un dia ens agrada una cosa, el dia següent ens agrada tot el contrari, un dia estàs sol, l'a...
-
Hola món: Sóc jo, no se si te'n recordes de mi... D'aquí a uns dies em faig gran, bé suposo que això no hi té res a veure. Agraïri...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada