No sé per quina raó, per una d'absurda, o per una molt concreta. Però, iaia, jo vull que tornis. Ja sé que no potser, que els àngels del cel et cuiden i tu cuides a l'avi allà on sigueu. Però m'agradaria tant abraçar-te i poder compartir amb tu tot el que passa en aquest moment. Que poguéssim menjar un ou kinder juntes o veure la televisió, o estar a la terrassa... Qualsevol cosa. Iaia, siguis on siguis, t'envio una forta abraçada i un petó. Tant de bo poguéssis tornar. T'estimo molt
diumenge, 11 d’octubre del 2015
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Recursos Humans
Els recursos humans, ja no són humans. Han passat a ser inhumans. I us preguntareu, si els segueixen encapçalant persones, per què són inhum...
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d...
-
Últimament, tothom es creu amb el dret de dir que és pel teu bé. I així funciona la merda societat en la que vivim. Per culpa de és pel teu ...
-
Magia, sabeu que? Se que no em creureu pero fa uns dies que he descobert que puc fer magia i el millor de tot es que no haig d'utilitzar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada