Sembla que el procés està engegat, a 10 dies de la diada i 26 de les eleccions plebiscitàries. Ja ho tenim molt a prop i potser que arribem a bon port i aconseguim el que volem, ser independents. No sé si ho aconseguirem.
Jo em fixo amb Andorra, un país petit i independent del que estic enamorada, per el seu paisatge, els seus carrers, la seva gent. És fabulós. Simplement, m'encanta. Ens hem d'emmirallar amb ells.
dimarts, 1 de setembre del 2015
1 de setembre
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al... -
Parem el tren i baixem? I a on vols anar? Vull anar amb avió, per volar més ràpid, per anar més lluny i per a poder està a tot arreu. Però ...
-
En aquest país, vam viure 36 anys de dictadura en els que no vam poder decidir res; i els nostres predecessors ens van prometre que mai més ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada