I avui, 1 de juliol de 2015, em poso a recordar, aquells estius de infància, quan jugava al parc, aquelles tardes llargues que no volia que tinguéssin final, aquelles corregudes eternes que duraven anys i panys. Rialles i jocs que em feien divertir tant. Enyoro aquelles tardes d'estiu que guardo amb molt bon record en una caixa amb molt d'amor
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Quan ets petit i veus una pilota de futbol el primer que et ve al cap són unes ganes bojes de jugar i començar a xutar la pilota o buscar al... -
Parem el tren i baixem? I a on vols anar? Vull anar amb avió, per volar més ràpid, per anar més lluny i per a poder està a tot arreu. Però ...
-
En aquest país, vam viure 36 anys de dictadura en els que no vam poder decidir res; i els nostres predecessors ens van prometre que mai més ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada