I avui, 1 de juliol de 2015, em poso a recordar, aquells estius de infància, quan jugava al parc, aquelles tardes llargues que no volia que tinguéssin final, aquelles corregudes eternes que duraven anys i panys. Rialles i jocs que em feien divertir tant. Enyoro aquelles tardes d'estiu que guardo amb molt bon record en una caixa amb molt d'amor
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d... -
Les persones humanes som tant estranyes... un dia ens agrada una cosa, el dia següent ens agrada tot el contrari, un dia estàs sol, l'a...
-
Hola món: Sóc jo, no se si te'n recordes de mi... D'aquí a uns dies em faig gran, bé suposo que això no hi té res a veure. Agraïri...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada