I avui, 1 de juliol de 2015, em poso a recordar, aquells estius de infància, quan jugava al parc, aquelles tardes llargues que no volia que tinguéssin final, aquelles corregudes eternes que duraven anys i panys. Rialles i jocs que em feien divertir tant. Enyoro aquelles tardes d'estiu que guardo amb molt bon record en una caixa amb molt d'amor
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d... -
Últimament, tothom es creu amb el dret de dir que és pel teu bé. I així funciona la merda societat en la que vivim. Per culpa de és pel teu ...
-
Magia, sabeu que? Se que no em creureu pero fa uns dies que he descobert que puc fer magia i el millor de tot es que no haig d'utilitzar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada