És estrany, a vosaltres no us ho sembla? Les coses, el dia 1 són d'una manera i el dia 3 han canviat completament. A vegades, som nosaltres els que provoquem els canvis, altres vegades som nosaltres els que ens hem d'adaptar.

26 de març

Us recordeu d'aquells herois que van començar quan va néixer el blog? Sembla que fa uns dies que han desparagut del món, que ja no hi són, que s'han cansat d'ajudar a la gent i que ja no volen ser herois, volen ser uns qualsevol. Han de tornar els herois.

Us ho podeu creure? No sé què escriure, no em ve cap bona idea al cap. Algú me'n dona alguna? Em sembla que necessito vacances

24 de març

Amic/ Amiga: Amic, ets tu, el que llegeixes el blog cada dia, per saber quina entrada hi ha. Amic, ets tu, el que en el moment que et responc un whatsup, saps de quin humor estic, amic, ets tu, el que rius amb mi en aquell instant, el que vol està amb mi i em troba a faltar, el que comparteix les alegries i també les preocupacions, el que és capaç d'arrencar-me un somriure quan les llàgrimes hi són, el que pots comptar sempre que estàs apurat, el que tu ets capaç d'ajudar, encara que estiguis fet pols. El que comparteix valors i no pensa igual, el que et duu la contrària però entén la teva versió. El que t'abraça i et demana perdó, el que et diu, demà serà un dia millor. Em pregunto si tinc totes aquestes qualitats, o si puc exigir aquesta lleiltat. Només sé que mentre escric aquestes paraules, em venen uns quants noms al cap, amb persones i imatges amb totes les aventures que hem passat. Els amics hi són avui i sempre que els necessitis, has de triar l'amic correcte per poder seguir el bon camí. Amics, sé que sou aquí, que no us heu perdut i que amb una abraçada seguirem construïnt mil aventures i rialles i somnis divertits.

23 de març

Per anar cap endavant s'ha de deixar el passat enrere i per tant, fer neteja de tot allò que no serveix, perquè la gent que està a la teva vida però no es preocupa per tu i només fa el xafarder, no cal que hi sigui i més si pensen que només tenen la raó ells.

22 de març

Perquè no sóc com tu voldries, perquè no sóc com tu t'esperes, simplement sóc a la meva manera. Perquè lluito per allò que vull, perquè la guerra només ha fet que començar i perquè ho vull així i només ser que ho aconseguiré, que passi el que passi lluitaré fins al final i si no hi estàs d'acord és el teu problema. O em dónes suport o et desesperes. Però passi el que passi, jo aniré a la guerra!!!

18 de març

La meva vida ara mateix és com una carrera de rallys, o com quan poses les mans al volant i només tems ganes d'avançar tots els cotxes que estan al davant, ja no s'hi val dir que ho fas una mica més bé o una mica més malament, per mi és blanc o negre, o tot o res, ja no s'hi val fer-ho en broma. És la guerra i nosaltres estem immersos a ells, som els guerrers amb una llança i un escut de més!!!!

No tot és blanc o negre, que no tots els somnis es fan realitat, que no podem somiar tota la vida, que hem de fer alguna cosa per la humanitat!!!! No es pot viure d'il·lusions ni d'esperances ficticies ni reals. Que hem de ser únics!!!

10 de març

No demano que sigui per sempre, ni tant sols que sigui ara, només et demano que siguis aquí quan sigui necessari. No demano que siguis el meu àngel, ni que em segueixis a totes bandes, només demano que si em cauen les llàgrimes et noti present i em diguis sóc aquí pel que faci falta. Sé que potser demano massa, o que no em mereixo que em passi, només sé que si em necessiteu, no dubteu en demanar-m'ho.

9 de març

Amb les butxaques foradades i les mans plens de glaç, segueixo les teves petjades i miro al meu voltant. Sembla que tot és tendre i que res no ha canviat, seguim sent la mateixa canalla que jugàvem al parc. Però encara és hivern, i el fred no ha arribat, no hem pogut veure la neu ni un cim nevat.

6 de març

Que ja no som aquells infants que ens creiem les mentides dels grans, que ja no ens acontentem amb una piruleta sinó que necessitem un fet real, que no acceptem un no per resposta sinó una explicació argumental, que ja no si val dir és broma si tenies ganes de dir-ho de veritat. Si vivim al món d'adults, el vivim tots i sinó, us ho dic ben ràpid, a pastar fang

Ens esforcem

Perquè a vegades volem rebre coses que ningú ens pot donar, perquè el que queda enrere en el passat no torna en un futur llunyà, perquè sempre trobem a faltar, el que més hem desitjat, perquè sempre ens esforcem a intentar tirar endavant, a base d'il·lusions, esperances i alguna ingenuïtat i sempre acabem sent aquells infants innocents i vulnerables que veiem gegants per tots costats.

No sé per on començar... Potser dient que sóc com un llibre obert massa complicat d'interpretar, potser que no em sé expressar, o potser i no m'ho he parat a pensar bé, que és el món que m'envolta que no vol conèixe'm i només m'intenta jutjar....

Somiar

Per què segueixo somiant que els nostres camins es tornaran a trobar si ja fa temps que ens vam separar? Per què segueixo somiant que em véns a rescatar cada cop que alguna cosa no surt com havíem planejat? Per què segueixo somiant que sempre hi seràs si ja fa massa temps que vas marxar? Per què vull recordar tot el temps que hem passat i els records se'm fan borrosos només començar?