dijous, 3 d’abril del 2014

Juguem a jugar amb la pluja, que les gotes ens facin riure i saltar, que podem sobrevolar bassals i poder imaginar que ens mengem els núvols que es converteixen amb sucre i són més fàcils de dissimular, tornar a ser nens i que les hores se'ns passin volant, fer el mico i seguir creixent i fer-se gran.
Veure les gotes de color rosa, blau i ataronjat, menjar-nos el món a mossegades i riure sense parar.
Ser únics i irrepetibles i viure cada instant com si fos l'últim i el més gran!!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

15 d'octubre de 2025

He pensat tantes coses i tantes etapes envers la discapacitat, que si em passen pel cap totes juntes, i he de reviure totes les etapes, segu...