31 de desembre del 2018

Avui acabem l'any, el 2018. He viscut moments de tot. Dono les gràcies a les persones que he conegut, gràcies a les que segueixen a la meva vida des de fa temps ...

Que el 2019 puguem cumplir els somnis !

16 de desembre del 2018

Un dia més tornarem a començar, li tornarem a donar una oportunitat a la vida per tirar endavant. Perquè cada dia és una prova de que podem continuar vivint...
Aquesta és la història, no la del segle XIX, sinó la del XXI
Vivim rodejats de persones, de tecnologia, de transports, de contaminació, de pisos, de cases, de consumisme, de botigues, de diners...
Però sabeu de què vivim envoltats??? De hipocresia, de egoismes, d'incomprensió i sabeu el que em sap més greu de tot???

Que vivim envoltats d'etiquetes. Ho volem saber tot de tothom, ho volem entendre tot. I si algú veu algú diferent, enlloc d'ajudar-lo, d'entendre'l de comprendre'l i empatitzar amb ell? Sabeu què fa la nostra societat???? L'etiqueta!

Podem fer moltes maratons, podem recaptar milions d'euros i investigar i avançar tot el que vulgueu. Mentre la nostra societat segueixi etiquetant les persones, tots aquests diners, no serveixen per a res. RES DE RES.

31 d'octubre del 2018

Avui és un dia especial per al blog. Perquè avui fa cinc anys que va néixer.
Ha tingut èpoques de tot. Al principi me'l vaig agafar amb molta il•lusió i consciència i hi escrivia gairebé cada dia. També s'ha de dir, que en aquells moments tenia una inspiració que ara no tinc.
I ara, en quin moment es troba el blog? Doncs, com us ho diria... El blog segueix viu i les publicacions són escasses, però el més important és que segueix existint.
Feliç 5è aniversari, blog.
Moltes gràcies a totes les persones que dia a dia el feu possible. Vosaltres ja sabeu qui sou.

Una forta abraçada.

Marta Tantiñà Sala

05/10/18

En un estic cansada hi pot haver un rerefons. Qui vol, el sap trobar i qui no, mira cap a un altre costat.

Reflexions setmanals.

8 de setembre de 2018

Per què a la vida s'ha de fer de tot.

Però és més fàcil escriure que interpretar, no????

Escrivint ordenes les idees i treus el que portes dins, però interpretar-ho i expressar-ho és més complicat...

Però què fas si no saps interpretar???

28 d'agost

Quan tens son, son de veritat, els ulls se't tanquen sols i deixes de pensar...
Sinó és que tens coses a pensar i la son, es converteix en cansament...

Aprofitant la última setmana que me'n puc anar a dormir a les tantes perquè l'endemà he de matinar...

17 d'agost del 2018

Màgia és aquella paraula que no fem servir gaire sovint pq ja som grans i no hi creiem. Però existeix. La porten algunes persones dins seu. El més important és saber tramsmetre-la utilitzant els medis adequats...
Qui vol repartir màgia?

20/07/18

Avui faig una breu reflexió abans d'anar a dormir. A vegades, volem que ens passin coses, que ens toqui la loteria, que algú et truqui per anar a fer un cafè o tenir aquells pantalons que fan tant de goig a l'aparador de la botiga...

A vegades, passen els mesos, tens allò que volies o simplement has pogut viure l'experiència i ets feliç.

I jo hi he trobat l'altra cara de la moneda...

Què passa si després d'uns mesos, aquells pantalons ja no t'agraden, ja no tens ganes de que et truquin per a fer un cafè o no és necessari que et toqui la loteria???

Els gustos canvien i la gent també. Tot a la vegada o per separat?

10 de juny del 2018

Ja han passat cinc anys... El temps passa molt ràpid, les coses canvien i les persones també o això és el que diuen.
Vivim en un món en què les etiquetes són el plat de cada dia, ets aixi vas cap a aquest costat, ets aixà, vas cap a l'altre.
És a dir, que les etiquetes governen la nostra vida o nosaltres deixem que ho facin.
Un dia, una persona em va dir una cosa que em va fer reflexionar, l'etiqueta te la posen, però tu decideixes què fas amb ella, si te la creus o la llences a les escombraries...
S'ha de saber triar perquè les etiquetes no et condicionin.

20 de maig

Això no és cap joc... De fet en realitat, no ens hi juguem res... Ja no ens hi va la vida. Allò que hem fet, fet està, tant si és bo, com si és dolent i el futur... Aquest ja vindrà sol.
No ens podem quedar cada dia mirant la pel•licula d'allò que va passar fa uns anys, o si?

24 de març del 2018

Des del setembre que passen coses al nostre país.

L'1 d'octubre vam viure un referèndum amb tota la repressió de l'Estat.

El 16 d'octubre van encarcelar dues persones innocents com són Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, els quals van organitzar 5 manifestacions els 11 de setembre de manera pacífica i el 20 de setembre també van actuar de forma pacífica.

El 2 de novembre va empresonar membres del Govern legítim i el cap d'uns dies els va deixar sortir però Oriol Junqueres i Joaquim Forn seguien a la presó.

Tenim membres del Govern que malauradament, han hagut d'emprendre el cami cap a l'exili.

El Govern Espanyol amb el jutge Llarena empresona i fa callar veus del Govern Català, el que no sap és que hi ha 2.000.000 de persones al darrere, pacífiques i cíviques que no es rendeixen.

Som un poble alegre, unit i combatiu.

No ens rendirem, perquè com diu Oriol Junqueras, ho han intentat sempre i no han pogut mai.

Força Catalunya!

23 de febrer del 2018

Avui és 23 de febrer! Avui és el meu aniversari!!!

Gràcies a tothom, per fer d'aquest dia el millor!!!

Gràcies per a totes les felicitacions i per a aportar el vostre granet de sorra.

Us estimo

Marta Tantiñà Sala

18 de febrer del 2018

Jo passo de dies mundials.

El meu dia és d'aqui a 5 dies. El 23 de febrer és el meu aniversari!

19 de gener del 2018

A vegades fem les coses pensant que les persones que les rebran reaccionaran d'una manera i en cas que no ho facin de la manera que esperem, què fem??? O t'ho menges amb patates i ho acceptes o jo no hi veig cap alternativa.

Apa, bon cap de setmana.

A liar-la molt!!!!!!!

14 de gener del 2018

A veure... Com anava, que ja no me'n recordo...

Si, home, la frase que vas dir aquell dia...

La vida és el somni que tots volem viure... No, no, això és massa cursi...

La vida és el somni que tots volem tenir... No, massa filosòfic...

La vida és viure sense esperar res a canvi, és respirar sense pensar quin aire aspiraràs després, és pensar en ara i no en el que vindrà, és viure canvis constants i saber-te adaptar.

La vida és allò que agafes i mai vols deixar anar.

La vida és allò bonic que construïm entre tots.

Ostres, Marta, que profunda que estàs...

És que últimament m'he adonat que puc descriure que és la vida, malgrat que no sempre és tant bonica com tots voldríem.