Per als meus avis

Estimats avis: Sabeu què? Us trobo molt a faltar, molt sovint recordo les vegades que venia a casa vostra, tu iaia, sempre estaves fent coses per a casa, però em venies i em donaves una abraçada, avi, tu estaves assegut a la teva butaca i venia i et feia dos petons, sempre jugava amb els cotxes o veia els dibuixos amb vosaltres, em donàveu un ou kínder i jo era feliç amb vosaltres. Molts dies, pensó que m’agradaria seguir compartint temps amb vosaltres, xerrar hores i hores, que em poguéssiu explicar coses de la vostra infantesa i joventut i jo explicar-vos tot el que em passa… El mes de maig i juny son mesos tristos, son els mesos en què vau marxar, no em vaig poder despedir de vosaltres, la meva curta edat, 9 anys que tenia i un hospital en el que estàveu, m’ho van impedir. Només dir-vos que us trobo molt a faltar, que m’agradaria poder compartir temps amb vosaltres i sobretot que us estimo molt i que guardo a dins del meu cor tots els moments que vam passar junts. Amb molt d’afecte i amor. La vostra néta. Marta