26 de setembre

Realment tenim el que necessitem? O necessitem el que volem? Aconseguim tot allò que ens proposem? O potser no lluitem amb totes les nostres forces per aconseguir-ho? O pitjor, ens hi posen traves? O ens quedem pel camí? Es que no hi posem prou il•lusió. Canviar, què hem de canviar? A nosaltres mateixos? Als nostres amics? A la família? O canviem de païs? I... Si no canvies? I si et quedes en blanc? Has de canviar. Molt bé i on és el suport moral per fer-ho? Qui estarà al meu costat quan caigui? I què passarà quan algú em digui que no ho he fet bé? Si hi ha algú que vulgui canviar amb mi o ajudar-me a canviar, que m'ho faci saber.

16 de setembre

- Va, vine aquí al meu costat, que arreglarem el món una estona.

-Però si està tant espatllat que no té solució.

- Segur que trobarem la manera, el solucionem a mitjes i després ens el menjem

10 de setembre

Quan tens un somni, no hi ha res ni ningú que et pugui aturar per aconseguir-lo. T'hi poden posar tots els obstacles que vulguin, et poden acovardir amb la por i amenaces o fins i tot fer-te veure que tu vas equivocat i que has d'actuar com ells.
Però un somni, sempre s'ha de cumplir.

1 de setembre

Sembla que el procés està engegat, a 10 dies de la diada i 26 de les eleccions plebiscitàries. Ja ho tenim molt a prop i potser que arribem a bon port i aconseguim el que volem, ser independents. No sé si ho aconseguirem.
Jo em fixo amb Andorra, un país petit i independent del que estic enamorada, per el seu paisatge, els seus carrers, la seva gent. És fabulós. Simplement, m'encanta. Ens hem d'emmirallar amb ells.