dijous, 1 de maig del 2014
I vaig caminant a poc a poc sentint el soroll de les meves passes, entre el brogit de la gent i el paisatge que m'envolta, s'uneixen la lluna i el sol per a començar l'espectacle i tot l'univers gira al voltant de la màgia. És un dia únic, transparent i inoblidable, que no volem que s'acabi mai per a fer-lo més lloable.
Som els cavallers que venim de l'Antàrtida, una mica congelats de fred però no se'ns ha fet tant insuportable.
Marta Tantiñà
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Recursos Humans
Els recursos humans, ja no són humans. Han passat a ser inhumans. I us preguntareu, si els segueixen encapçalant persones, per què són inhum...
-
Una paraula, allò que aprenem a dir quan som petits, i que ens és tant útil per comunicar-nos amb les persones, a vegades escrites sonen d...
-
Últimament, tothom es creu amb el dret de dir que és pel teu bé. I així funciona la merda societat en la que vivim. Per culpa de és pel teu ...
-
Magia, sabeu que? Se que no em creureu pero fa uns dies que he descobert que puc fer magia i el millor de tot es que no haig d'utilitzar...

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada