dijous, 1 de maig del 2014
I vaig caminant a poc a poc sentint el soroll de les meves passes, entre el brogit de la gent i el paisatge que m'envolta, s'uneixen la lluna i el sol per a començar l'espectacle i tot l'univers gira al voltant de la màgia. És un dia únic, transparent i inoblidable, que no volem que s'acabi mai per a fer-lo més lloable.
Som els cavallers que venim de l'Antàrtida, una mica congelats de fred però no se'ns ha fet tant insuportable.
Marta Tantiñà
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Xarxes socials
Últimament, em miro les xarxes socials i penso: 1. Realment són importants les publicacions que fa la gent? 2. Necessito saber la informa...

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada