Quan era petita, pensava que entendria totes aquestes paraules, que les sabria col•locar cadascuna al lloc on li pertoquen i que al final... Les entendria!!! Que innocent era jo...
Què és viure???? Riure encara que no en tinguis ganes, plorar amb totes les teves forces i tornar-te a aixecar... És, simplement, caure 50 vegades i pensar, ara que après aquesta lliçó, torno a començar...
Potser NO tinc raó, potser aquest text només són un conjunt de paraules sense sentit... Potser no aprendré mai a jugar al joc de la vida, però, mentrestant... Reflexiono, escric, penso i demà... Ja tornarem a començar.
