Coneixes a la gent?

Realment coneixem a la gent? O ens creem una imatge idíl•lica d'algunes persones i quan ens mostren una cara que no ens agrada, ens decepcionem?

La teoria és que amb cada persona et comportes d'una manera diferent segons la relació que hi tinguis, la confiança i les afinitats, com algunes característiques més importants a destacar. I entenc, que les altres persones, fan al mateix amb tu.

Diuen que has de donar el màxim i no esperar res a canvi...

Jo intento aplicar-me aquesta frase amb tothom, però sembla que no tothom l'aplica en el seu dia a dia.

Cadascú que dormi amb la seva consciència. Jo, amb la meva, estic molt tranquil•la.

Coses de la vida!

Al final t'adones que canvies quan:

Tenies intenció d'enviar un correu electrònic però... El guardes a esborranys i penses, és igual no l'envio, la resposta no canviarà el curs de les coses. I després de fer aquesta reflexió, pensar: fa un any, ho hagués fet diferent... Madures? Canvies? No, millor encara... Et reconverteixes!!!

Coses de la vida!

Paraules...

M'agradaria tenir una paraula màgica que definís tots els meus estats anímics, jo intueixo que amb una sola en tinc prou. Una, qualsevol, en realitat no té perquè tenir sentit, només és una paraula i té el valor que li volem donar. A vegades, hi ha estats que no tenen explicació, la natura ens ho demostra, tot d'un plegat fa sol i de sobte, es posa a ploure i no anem demanant explicacions a la natura de perquè ho fa així, ni amb els eclipsis, ni amb les sortides i postes de sol. I per què amb les persones si? Segur que ningú s'ho ha parat a pensar. Quina mania en voler entendre-ho tot, que és així i ja està! 

Cest fini!

Vida

En algun moment, no recordo exactament quin, jo sabia jugar a aquest joc, al què anomenem: VIDA. Diuen que es tracta de jugar, aprendre, riure, estimar, cantar, ballar, plorar, però sobretot... No t'oblidis de VIURE!!!!

Quan era petita, pensava que entendria totes aquestes paraules, que les sabria col•locar cadascuna al lloc on li pertoquen i que al final... Les entendria!!! Que innocent era jo...

Què és viure???? Riure encara que no en tinguis ganes, plorar amb totes les teves forces i tornar-te a aixecar... És, simplement, caure 50 vegades i pensar, ara que après aquesta lliçó, torno a començar...

Potser NO tinc raó, potser aquest text només són un conjunt de paraules sense sentit... Potser no aprendré mai a jugar al joc de la vida, però, mentrestant... Reflexiono, escric, penso i demà... Ja tornarem a començar.

14 de febrer

Al final, quan algú t'esmena un error, el problema no recau en aquest error sinó, d'on prové i com s'ha originat i cap a on et porta i et deriva.  

Una societat com la nostra, on tothom es pensa que té empatia amb la majoria de la gent, no és realista i no és capaç d'absorbir tanta empatia.

14 de febrer = res a celebrar! A Catalunya celebrem Sant Jordi!!!!