El món no canvia i les persones tampoc. Nosaltres volem que tot evolucioni molt ràpid i la societat, ens obliga individualment, a tots i cada un de nosaltres, a evolucionar. I inevitablament, a base d'experiència, il·lusió, ganes i motivació ho fem.
Però arriba l'hora de la veritat, com evolucionen les altres persones envers nosaltres? Segurament, al principi, quan comences a conèixer la persona, tot et sembla perfecte, la seva personalitat, els seus valors, la seva manera de ser, però a mesura que passa el temps, te n'adones, que té defectes, si es clar, com tothom, però potser, a vegades, ens costa acceptar els defectes de les altres persones o no volem o simplement, pensem que podem exigir més perquè a part d'autoexigir-nos, tenim dret a exigir coses als altres? I fins a quin punt?
I fins aquí, la meva reflexió de dijous 30 de juny a la tarda.
Fins aviat!
Marta Tantiñà Sala
