11 de novembre del 2016

I quan arriba el divendres, comences a valorar el que ha passat al llarg de la setmana i t'adones que tens ganes de que arribi el cap de setmana per a poder descansar i no pensar en res.

Bon cap de setmana.

Marta Tantiñà

9 de novembre del 2016

Diuen que a l'escola, hi passes el majoria temps de la teva vida. Jo ahir, després de més de 12 anys de no posar-hi els peus vaig tornar als orígens.

Si, l'escola està renovada, ja no és com quan jo hi anava. Però manté aquella essència i aquells valors que et fan sentir com a casa.

Marta Tantiñà

7 de novembre del 2016

Fred!!!! Per fi has arribat. Ja feia dies que t'esperava, tanta època de calor ja no es podia suportar.

Ara dona gust, abans de sortir el carrer, posar-te la jaqueta i el mocador, i un cop surts, sentir com l'aire fred està present i t'embolcalla com un pensament.

Començar a encendre la llar de foc i sentir-te com un turró.

Gràcies, fred.

Marta Tantiñà

5 de novembre del 2016

Què és la realitat? És allò que vivim, veiem o toquem no? O el que sentim.

I quina és la realitat verdadera, la meva, la teva o la del teu veí?

Doncs la veritat, no tinc resposta a totes aquestes preguntes i la realitat, que potser tampoc hi busco resposta perquè em temo que la realitat és el que et toca viure dia a dia i per tant, és diferent per a tothom.

I tu, què opines de la realitat?

Marta Tantiñà

3 de novembre del 2016

Com voleu que us vengui la moto,  a saco o per parts? De color vermell, blau o verd? Amb rodes o sense?

Sembla fàcil contestar a totes aquestes preguntes, ja que no és plan de comprar una moto per parts, el que sí que és pot és vendre la moto en plan, jo vull que compris la meva idea o opinió, però en veritat això, no t'ho ensenya ningú, a no ser que facis màrqueting o que et surti sol.

Jo no sé si ser vendre la moto, però... Escriure també és una manera de vendre la moto o no?

Marta Tantiñà

1 de novembre del 2016

De totes les persones que apareixen a la nostra vida, algunes es queden per a sempre, amb altres i comparteixes alguns instants i amb la resta, ja saps que vénen i van. Amb les que es queden per a tota la vida, comparteixes alegries, penes, tristeses, ràbies, somriures i milions d'instants, algun dia t'hi enfades, però sempre acabes tornant a començar. Aquestes persones són les que no es poden perdre mai... són: AMICS!!!! I us deixo un tros d'una cançó: Tanca els ulls i pensa en mi que prest jo seré aquí com un raig de llum dins la teva foscor. Digues baix el meu nom i on sa vulgui que estigui vindré de seguida a fer-te costat. Primavera, estiu o tardor tot el que has de fer es dir-ho i vindré de cop, saps cert que tens un amic. Marta Tantiñà