31 d'octubre del 2016

Avui és un dia molt especial. El meu blog fa 3 anys.

Suposo que han passat moltes coses en tot aquest temps i moltes les heu llegit per a aquí.

Moltes gràcies a totes les persones que seguiu aquest blog i que m'animeu a tirar-lo endavant.

La felicitació és compartida.

M'agradaria fer una menció molt especial a la Conxita. Conxita. Gràcies per llegir sempre el blog i per a donar la teva opinió i per aportar tant a la meva vida. Encara que no ens veiem, seguim juntes i unides.

Una abraçada a tothom.

Bona castanyada.

Marta Tantiñà

21 d'octubre del 2016

Som éssers humans incapaços de viure sols, o això és el que la societat ens fa creure dia a dia A més, tenim un defecte bastant important, estem envoltats de sentiments. I sentim alegria, tristesa o les dues coses quan estem envoltats de la gent. I a més a més, tenim un altre defecte més defectuós encara, idealitzem. Què idealitzem? Tant pot ser coses materials com coses sentimentals o persones. Qui sap, potser algun dia serem capacos de viure sense res i no idealitzarem res. Marta Tantiñà

19 d'octubre del 2016

Sovint pensem que algun heroi apareixerà i d'un dia per l'altre ens canviarà la nostra vida, la nostra ciutat, la nostra província, la nostra comunitat i el nostre país. Fins que t'adones, que el propi heroi, ets tu. Tu t'has de cuidar de tu mateix, has de salvar-te, has de treure't les castanyes del foc, afrontar el teu dia a dia i tirar endavant. Si no ho fas tu, qui ho farà per tu? NINGÚ I a la nostra societat no s'hi val allò de tinc un mal dia, descanso, perquè el món córrer a tota velocitat tant si hi ets com si no. Si baixes, ho tens difícil per a tornar a pujar i arrencar. El tren només passa un cop per a l'estació. Marta Tantiñà

13/10/2016

Quan ets petit tens l'extranya sensació que el món és teu,  que pots fer-hi el que tu vols i arreglar-lo al teu gust.  Sembla que els problemes no existeixin i que tot és de color rosa amb gust a xocolata,  però arriba un dia que la realitat truca a la porta i et fa reflexionar.