Escollir

Jo vull triar si és blanc o negre, sense haver de pensar si m'he equivocat, jo vull aprendre d'aquells que no em jutgin i que em valorin sense oblidar que hi ha valors que s'han d'aplicar de manera automàtica abans de començar aquesta partida on de moment sembla que tothom té dret a opinar i ningú té ganes de començar a jugar perquè n'hi ha uns quants que fan trampes sense pensar en si fan mal a la persona que tenen al costat, perquè no tot s'hi val i perquè una elecció sempre es pot canviar, o no?

No tenim la mateixa manera d'estimar, potser perquè som d'èpoques diferents, potser perquè no apliquem els valors igual o potser perquè he canviat, m'he fet gran i tu ja ni te n'adones, que estem de costat cada dia i no saps el que passa, que no tinc ganes de viure de la teva manera. Músic de Carrer, Txarango Vaig caminant com el firaire pres del seu ball sota els estels. Des de la Barcelona al Caire canten sirenes cançons rebels. Duc els tambors d'un mar en ruïnes. Sóc pastor errant de tot un circ. Sempre a punt per robar la lluna! Jo sóc músic de carrer, del teu pas sóc titellaire. Deixo l'alegria a l'aire per quan vulguis parar el temps. Sóc fill del mar que desespera, duc a la sang el seu verí. Sobre la pell el sol ens crema, si estem junts crema la nit. Malgrat camino sense cap casa sóc l'aixopluc dels teus petons. Vinc a encendre foc a la plaça! Jo sóc músic de carrer, del teu pas sóc titellaire. Deixo l'alegria a l'aire per quan vulguis parar el temps. Que s'encenguin els tambors al ritme de la tempesta. T'he buscat entre la festa perquè explotin al teu cos. De les valls fins a les dunes, el teu cos sota la lluna m'atrapà quan cau la nit. I al matí sempre m'aparta no hi seré per despertar-te, em va agradar estimar-te ahir.

Una gota d'aigua que llisca intensament, sense rumb però amb una finalitat potent, anar a parar a un riu per a reunir-se amb molta gent. Una espurna de foc que salta amb alegria perquè tothom pugui viure amb molta emoció aquesta fantasia i tot de gralles i tambors sonant amb il·lusió per a poder cantar una bona melodia mentre la gent crida amb força i salta d'emoció perquè veuen com arriba la festa major!!! LA GUIMBADA Quan l’estiu s´acaba i s’acosta anar a currar Granollers fa festa i no pensa en l’endemà Quan l’agost culmina i comença a fresquejar la gent es transforma tant se val qui guanyarà Visca els blancs, ei! ei! ei! ei! ei! visca els blaus, ei! ei! ei! ei! ei! blancs i blaus ara és l’hora d’estripar Anirem a ballar a la Porxada i de festa, de festa ballarem fins a la matinada i veurem sortir el sol I després a la plaça del cony vinga a beure i a beure ja veurem qui seran els millors, el diumenge ho diran al balcó.

foc, aigua, llums i colors, un espectacle de màgia amb molta emoció, per viure-ho tot molt intensament i amb devoció